Menorca és lo millor

02.12.2018

Lo millor d'anar-se'n de Menorca és tornar.- Ponç Pons

Es Grau, Menorca


Encara record la infantesa, quan era a la platja assegut amb el meu glaçó i la pala, quan mirava a l'horitzó i m'imaginava històries. 

M'imaginava contes a tot arreu, tot em donava peu per somiar i fantasiejar amb criatures màgiques. Record anar d'excursió a veure la Torre d'en Galmés, estar esmorzant amb els meus companys i companyes i imaginar contes sobre gegants i prehistòrics. Per a mi tot té màgia: platges, boscos, cales, coves, camps, camins. Tot són racons on et pots trobar fades, bruixes i dracs.

Sempre he pensat que per jo seria molt difícil acostumar-me a la vida fora de Menorca i estava en lo cert, no m'és fàcil viure sense la humitat, sense olorar els camps i les platges, sense veure gavines sobrevolant el meu cap (i sense menjar-se el meu panet). 

Allò que més destac és la falta de pau, aquí tot són sorolls i estrèpits. A Menorca es pot veure el cel blau i escoltar el cant dels pardals, no hi ha contaminació acústica ni tampoc lumínica. La gent aquí creua amb el semàfor en vermell, corren a tota pressa pel carrer per arribar abans al lloc al qual hagin d'arribar. Jo preferesc esperar, que per creuar dos segons abans tampoc hi guanyes res. El menjar... no és dolent, però tampoc és una dieta mediterrània. El que sí que potser siguin dolents són els dolços, aquí no tenen pastissets ni bunyols, no hi ha ensaïmades ni tampoc panets de sobrassada. 


Punta Nati, Ciudatella de Menorca


No és fàcil enyorar Menorca, però és un treball que s'ha de fer... sobretot perque com diu en Ponç Pons lo millor d'anar-se'n de Menorca és tornar. Tornar a olorar les pastes des forn, passejar pels camins a la primavera, veure les flors amb la seva màxima esplendor i els pardals cantar. Seure a la platja i admirar el paisatge, viure amb calma i quietud... sentir xiuxiuejar el vent... enyor els passejos pel camí d'en Kane, les trobades al bar, les matinades fredes i humides.

Enyorar és bo, sempre que qualque dia es deixi d'enyorar per poder seguir vivint amb felicitat.

M'alegro d'haver sortit de Menorca per veure el que tenc allà, per poder valorar tot el que tenim a ca nostra. No saps lo especial que és Menorca fins que no arribes a altres llocs. Podran ser bons llocs, podran ser bonics i elegants, podran ser tranquils... però mai seran ni tampoc et donaran el que et dóna Menorca.


I per acabar la reflexió, un poema de Miquel Martí i Pol, potser la millor manera d'explicar-se és sempre amb la lírica i la poesia. 

Jutgeu vosaltres mateixos!

Camí a Talis

Encercla l'illa amb dits de vent i espera
que els déus, benignes, vulguin apropar-te-la.
Mai no l'has vista però en tens memòria
com d'un desig que incita i crea un àmbit
propici al somni i a la melangia.
Encercla l'illa i la podràs recórrer,
tancant els ulls, des d'aquest teu silenci
sense malmetre'n la claror ni el ritme.
Lúcidament absort, pensa Menorca
sempre al límit del temps, com un fita
que recupera l'orient més càlid
i el converteix en llum meravellada,
en sorra, en mar, en pedra i en misteri.
Aquest és el tresor que cap pregunta
no posa al descobert, però que vibra
rera el secret ardent de la mirada
com un espai de fondes ressonàncies.
Pensa Menorca i digues en veu baixa
noms a l'atzar de pobles i de cales
fins que se't transfiguri el gest i sentis
que la sang et batega a ritme d'illa.

Miquel Martí i Pol

Cala Galdana

P.D. Totes les fotos són meves


Gràcies per llegir-me! Pots seguir-me a les RRSS.